Avui tinc ganes de parlar de cine; potser perquè últimament hi vaig més sovint i també (i per això hi vaig més sovint...) perquè s'acosten els Oscar08 i hi ha pel·lis que estan força bé.
Les que he vist recentment són:
AMERICAN GANGSTER
Ningú es fixava en Frank Lucas (Denzel Washington), el silenciós xofer d'un dels caps mafiosos negres del centre de la ciutat. Però quan el cap mor inesperadament, Frank decideix aprofitar la porta que li ha quedat oberta en l'estructura de poder per a construir el seu propi imperi i fer realitat la seva versió del somni americà. Gràcies al seu enginy i a una estricta ètica dels negocis, es fa amb el control del tràfic de drogues en el cor de la ciutat, inundant els carrers amb un producte de major qualitat a millor preu. Lucas és més llest que tots els altres grups mafiosos i no solament acaba convertint-se en un dels majors narcotraficants de la ciutat, sinó també en una de les seves superestrelles. Richie Roberts (Russell Crowe) és un policia marginat que coneix bé els carrers i nota que el poder de la droga està canviant de mans. Creu que una persona aliena als clans coneguts grimpa per l'escala del poder. Tant Richie Roberts com Frank Lucas comparteixen un estricte codi ètic que els aparta de la resta dels seus coetanis, transformant-los en dues figures solitàries en costats oposats de la llei. AL creuar-se les seves destinacions no triga a esclatar una confrontació de la qual segurament només un sortirà guanyant...
Tot i que al principi no entenia gaire cosa i es pot fer enredada (i pel meu gust tarda massa a enganxar a l'espectador), finalment em va agradar..., la veritat és que sí. I també he de dir que el fet que estigui basada en un fet totalment real em va captar més. La recomano, VAL LA PENA.
EL AMOR EN TIEMPOS DEL CÓLERA
Adaptació de la mundialment famosa novel·la del Premi Nobel Gabriel García Márquez. Explica l'apassionant història de Florentino Ariza (Javier Bardem), un poeta que descobreix la passió de la seva vida quan es troba amb Fermina Daza. Comença llavors un intercanvi d'apassionades cartes amb promeses d'amor, que es veurà abruptament interromput quan el pare de la jove, després de descobrir l'idil·li, decideixi endur-se-la lluny de Florentino. Però la distància no va a aconseguir que l'amor de Florentino decaigui, i serà capaç d'esperar tot el temps que sigui necessari per a estar amb la dona que estima...
Realment no em va agradar molt; no sé ben bé com dir-ho... No és un "trunyu", però no mata. Ara bé, els dos actors principals, Javier Bardem i Giovanna Mezzogirono, els vaig trobar fantàstics.
AHORA O NUNCA
Una parella de malalts terminals de càncer, de caràcters i mons completament oposats (Edward Cole -Jack Nicholson- és un envanit milionari mentre que Carter Chambers -Morgan Freeman- és un modest mecànic), decideix fer un últim viatge per a poder realitzar totes les coses que desitgen fer abans de morir.
Per passar l'estona està bé. És previsible... però bé, com en 90% de comèdies... Si l'ha mires no pots pensar que estàs veient una gran pel·lícula; però et pot fer somriure, i potser plorar...(?)
Pel que fa als Oscar 2008, se celebraran el dia 24 de febrer. Serà la 80 edició dels premis glamourosos dels EUA.
Les nominacions principals són les següents...:
MILLOR PEL·LÍCULA:
Expiación - Más allá de la pasión
No es país para viejos (No Country for Old Men)
Pozos de ambición (There Will Be Blood)
MILLOR DIRECTOR:
Ethan Coen, Joel Coen per:
No es país para viejos (No Country for Old Men)
Paul Thomas Anderson per:
Pozos de ambición (There Will Be Blood)
Julian Schnabel per:
Jason Reitman per:
Tony Gilroy per:
MILLOR ACTOR PRINCIPAL:
George Clooney per:
Daniel Day-Lewis per:
Pozos de ambición (There Will Be Blood)
Johnny Depp per:
Sweeney Todd: El barbero diabólico de la calle Fleet
Tommy Lee Jones per:
Viggo Mortensen per:
Promesas del Este (Eastern Promises)
MILLOR ACTRIU PRINCIPAL:
Cate Blanchett per:
Julie Christie per:
Marion Cotillard per:
Laura Linney per:
Ellen Page per:
Fins aviat....!!!
6 comentaris:
sembla una web de un cinema! sense paraules. Els del Lauren and company ya poden plegarXD molt bo marc.
FELICITATS!
Sí, felicitats, i no facis aquesta cara.
Avui no és Nadal, ni Cap d’any,
ni el teu aniversari.
Avui és un dia qualsevol,
però un dia per a tu.
Estàs viu: respires, camines,
tens gana, tens set.
Els teus ulls estan oberts
a l’esclat de mil colors.
Les teves orelles enregistren
els sons més variats.
El teu tacte, la teva pell,
experimenta el calfred de mil sensacions.
Dintre teu es desvetlla
una constel·lació de sentiments, d’idees,
de preguntes i respostes,
de paraules i silencis.
Felicitats perquè vius ara i aquí,
perquè ets capaç d’estimar i ser estimat,
de tenir pau i de comunicar-la.
Felicitats perquè, a cops patint
i a cops amb alegria,
pausadament, vas construint la teva vida,
dia a dia, amb la pedra picada de cada moment present.
(text d'internet)
PD: Marc! Felicitats, també, pel teu blog... Esta mol bé!;)
Epíleg:
Si els aguessis mirat en aquell instant, hauries descobert espurnes d'ALEGRIA ingènua als seus ulls. Perfi...
Junts.
Ànimannalfabeta
ei maria i coral!! k be que m'hagiu comentat!! jeje.
jaja anna, k currat el comentari, i k wai el text aket! mel guardu x suposat!
ai... la nostra historia de la coral dls trons! jiji!!!
uaa. pro ns quedara super xula!
dewww!
Ei markituuus!
Soc l esteban... no res que m'aburria i he decidit passar per aquí.
Ens veiem demà!
Estudia força eh xurri!
Avui m'ho he passat bé pujan-te... jeje
salut!
cariñuUUUU!
auras d adivina qui soc...
x damun la neuu lleuger dat dun trineu....*
jejeje
^^
yo testimuuu markett!
nure speru veurett mol aviat perque...em de parla de moltes coxesss!
testimu pekee!
...qui soc¿?:::
Em vaig posar a caminar per l’herba molla amunt i de darrera d’uns matolls a l’acabament del pendís va sortir l’estesa dels planters. Tenien les soques tendres i no tenien fulles, però tots tindrien el seu mort a dintre quan els haurien trasplantat al bosc i serien arbres grossos. Vaig travessar-los i semblaven coses que només es veuen quan estàs adormit. A l’entrada del bosc em vaig aturar, al peu del tallat que fa el sol de l’ombra. Ja havia vist el núvol de papallones feia estona. Els arbres del bosc eren molt alts i molt fullats amb fulles de cinc puntes i, tal com m’havia dit el ferrer moltes vegades, tots els arbres tenien al peu la placa i l’argolla. Les papallones eren blanques i n’hi havia a milers. Volaven neguitoses i moltes semblaven flors mal obertes amb el blanc una mica trencat de verd. Les fulles es movien, de les unes a les altres saltaven esquitxos de sol i per entremig es veien clapes de blau.
La mort i la primavera. Rodoreda
Gràcies pels textos... diuen molt de tu!
Publica un comentari a l'entrada